UNITAT . 1 - L’ACTIVITAT ECONÒMICA
ÍNDEX:
1. NECESSITATS HUMANES I BÉNS ECONÒMICS:
1.1 L’economia
1.2 Els béns econòmics
1.3 La producció dels béns al llarg de la història
2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ I ELS SECTORS ECONÒMICS:
2.1 Els factors de producció
2.2 Els sectors econòmics
3. ELS AGENTS ECONÒMICS I EL MÓN LABORAL:
3. 1 Els agents econòmics
3.2 El món laboral
3.3 El problema de l’atur
3.4 El sector públic
4. SECTORS ECONÒMICS:
4.1 L’economia de mercat
4.2 L’economia centralitzada
4.3 El sistema mixt
5. INDICADORS ECONÒMICS I SOCIAL:
5.1 Els indicadors econòmics
5.2 Els indicadors socials
1. NECESSITATS HUMANES I BÉNS ECONÒMICS:
1.1 L’economia:
L'economia és la ciència que estudia les activitats que fan le persones per tal de satisfer les seves necessitats. No es tracta d'una ciencia experimental, sinó que és una ciencia social que estudia com els éssers humans cooperen a l'hora de produir i intercanviar béns i serveis.
1.2 Els béns econòmics
Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns i serveis que es poden comprar o produir.
Hi ha béns lliures il·limitats, com el sol i l'aire, que no tenen una utilitat estrictamente económica. També, hi ha els béns econòmics, que són escassos i tenen un preu.
Per tal d'obtenir aquests béns l'activitat econòmica preveu tres fases:
1. Producció: fase inicial de l'activitat económica consistent a combinar diversos factors per tal d'obtenir els béns o els serveis requerits.
2. Distribució: fase consistent a fer arribar els béns produïts als seus consumidors.
3. Consum: última etapa per la qual les persones consumeixen els béns o utilitzen els serveis que satisfan les seves necessitats.
1.3 La producció dels béns al llarg de la història
Els humans del paleolític vivien d'allò que el medi els oferia. Les seves activitats se centraven en la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits. Els estris que utilitzaven eren molt senzills, fabricats de pedra, d'os i de fusta.
Fa 10000 anys es va iniciar l' anomenada revolució neolítica i es van desenvolupar l'agricultura i la ramaderia, activitats econòmiques que van fer necessària la fabricació d'eines més completes. També van aparèixer els artesans, que fabricaven estris per intercanviar-los amb altres membres.
Poc a poc, l'ésser humà va millorar les seves tècniques de producció fins al punt d'obtenir una quantitat de productes superiors a les que podia consumir .
La segona gran revolució económica es va produir durant el segle XVIII, quan va tenir lloc la Revolució Industrial, una revolució molt important econòmicament. La Gran Bretanya en va ser el primer i va tenir una difusió molt ràpida.
La industrialització es va caracteritzar per l'ús de noves fonts d'energia i de màquines que permetien un ritme de producció molt més elevat que en èpoques anteriors. No sols va canviar la producció, sinó també l'organització del treball.
2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ I ELS SECTORS ECONÒMICS:
2.1 Els factors de producció:
Per produir béns i serveis són necessaris els factors de producció següents:
-Els recursos naturals: Per produir molts béns són necessàries les matèries primeres que ofereix la natura: els minerals, els boscos, l'aigua, la terra, etc. Hi ha dos tipus de recursos naturals: els renovables i els no renovables.
-El treball: És un dels motors fonamentals de l'economia, ja que no es pot entendre la producció de béns sense el treball humà.
La majoria de la població ocupada treballa per a empreses o per al sector públic, però també hi ha treballadors autònoms que treballen per compte propi; aquest últim sector esta augmentant en els últims anys.
-El capital: És un factor de producció que esta constituït, bàsicament, pels immobles (fàbriques, tallers...), per les màquines i les eines, i també pels diners que es necessiten per invertir o fer pagaments. Així doncs, el capital pot ser:
-El capital físic: Fa referència a tots els elements materials com ara els edificis, la maquinària i les eines.
-El capital humà: Consisteix en la qualificació, els coneixements, la formació i l'experiència dels treballadors que intervenen en el procés productiu.
-El capital financer: Són els diners de què es disposa per adquirir el capital físic, per finançar-ne el manteniment i la renovació, i per fer els pagaments dels impostos i dels salaris els treballadors.
2.2 Els sectors econòmics
La població activa es distribueix en tres grans sectors econòmics.
-Sector primari: Inclou totes les activitats econòmiques relacionades amb l'extracció de béns i recursos del medi físic: agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca i mineria.
-Sector secundari: Fa referència a les activitats econòmiques dedicades a la transformació de les primeres matèries en productes manufacturats. El sector secundari comprèn la indústria, l'artesania, la producció d'energia i la construcció.
-Sector terciari: Abraça totes les activitats econòmiques relacionades amb els serveis i aplega activitats tan diverses com el comerç, els transports, les comunicacions, les finances, el turisme, l'hostaleria, la sanitat, l'ensenyament, l'Administració pública, etc. El que tenen en comú aquestes activitats és que no produeixen béns, sinó serveis per a les persones o per a les empreses.
3. ELS AGENTS ECONÒMICS I EL MÓN LABORAL:
3. 1 Els agents econòmics
Són aquells que duen a terme les activitats econòmiques que consisteixen en la producció, la distribució i el consum. Hi ha tres tipus d'agents: les famílies, les empreses i l'Estat.
-Les famílies: són unitats econòmiques de consum que poden estar formades per una o més persones que utilitzen els recursos econòmics que provenen dels seus salaris i rendes per comprar béns i serveis.
-Les empreses: són els agents de producció i distribució de béns i serveis. Poden ser privades o públiques. Pel que fa a les empreses privades, n'hi ha de diferents tipus:
-L'empresa individual: El propietari de l'empresa és una sola persona, que la controla i en rep els possibles beneficis.
-L'empresa col·lectiva: L'empresa és iniciativa d'un grup de socis que en comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit.
-L'Estat, El sector públic: Hi ha empreses que depenen de l'Estat o d' organismes públics. Aquestes empreses generalment es dediquen a serveis bàsics o bé a sectors com I' energia i les comunicacions. Aquestes empreses es financen, bàsicament, mitjançant els impostos que paguen les famílies i les empreses privades.
3.2 El món laboral
La població activa és la que treballa i exerceix una activitat remunerada (població ocupada), i la que està en disposició d'incorporar-se al món del treball i busca feina (població aturada). La població no activa engloba tots aquells que no duen a terme un treball remunerat i que o bé no estan en condicions de fer-ho o bé no pretenen fer-ho en un moment determinat: els joves en edat laboral que estudien, les mestresses de casa, els jubilats, les persones que no poden treballar per motius de salut i els qui viuen de renda. El mercat laboral està constituït per l'oferta i la demanda de treball. La demanda de treball prové bàsicament de les empreses i el sector públic, que necessiten mà d'obra per dur a terme les seves activitats. L'Estat intervé en el mercat laboral per tal de regular-la mitjançant lleis i normatives. El mercat laboral és força rígid, és a dir, no crea nous llocs de treball de manera accelerada o il·limitada.
3.3 El problema de l’atur
La pèrdua de la feina o la impossibilitat de trobar-ne és un dels problemes econòmics i socials més importants en tots els països. L'atur afecta principalment col·lectius com els joves sense experiència laboral, les dones i les persones més grans de 15 anys. També poden tenir greus dificultats per trobar feina les persones amb poca formació acadèmica o professional. Es pot mesurar mitjançant la taxa d'atur, que reflecteix el percentatge de població activa que no treballa, i és un indicador de l'evolució del mercat laboral.
3.4 El sector públic
Les funcions del sector públic tenen una gran importància en l’activitat econòmica:
-Estableix la normativa que regula la totalitat de l'activitat econòmica, tant la pública com la privada.
-Presta serveis públics (sanitat, ensenyament, administració, neteja ... ) que, a més, generen molts llocs de treball.
-Promou l'activitat econòmica amb la construcció d'infraestructures i equipaments, i la prestació de serveis.
-Atorga subvencions i crèdits per incentivar l'activitat econòmica del sector privat.
-És consumidor d'una gran quantitat de béns i serveis produïts pel sector privat.
4. SECTORS ECONÒMICS:
Anomenem sistema econòmic: el conjunt de mecanismes que controlen la producció dels béns i els serveis que satisfan les necessitats bàsiques d'una societat. En el món contemporani s'han definit dos grans models econòmics: el capitalista, o d'economia de mercat, i el socialista, o d'economia centralitzada.
4.1 L’economia de mercat
El sistema capitalista o l'economia de mercat és, amb variacions, el sistema més estès actualment. Presenta les següents característiques:
-Propietat privada dels mitjans de producció.
-L'Estat té una intervenció nul·la o molt limitada en els afers econòmics.
-Protagonisme del lliure mercat. Les lleis de l'oferta i la demanda regulen la producció i els preus.
-L' obtenció del màxim benefici és l'objectiu bàsic de tota activitat econòmica.
4.2 L’economia centralitzada
El model socialista va ser un sistema molt estès a partir del final de la Segona Guerra Mundial. Avui dia, però, aquest model està en crisi i molts paises socialistes han fet la transició cap a una economia de mercat. Tanmateix, encara és seguit per estats com Cuba, el Vietnam, la Xina i Corea del Nord.
Aquest sistema es caracteritza per:
-L'Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.
-La propietat privada és molt reduïda o esta completament abolida.
-L'Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques, decideix que es produeix i en quina quantitat.
4.3 El sistema mixt
Val a dir que, malgrat que el sistema capitalista és el majoritari, aquest model canvia entre uns països uns altres en funció del nivell d'intervenció de l'Estat en l'economia.
En general, a la majoria de països capitalistes, l'Estat té un important paper economic, garanteix la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.
5. INDICADORS ECONÒMICS I SOCIAL:
5.1 Els indicadors econòmics
Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de futur del' economía d'un país. Els més importants són:
-Producte interior brut (PIB), que correspon al valor de béns i serveis produïts durant un any en un país. El PIB per habitant s'obté dividint el PIB d'un Estat perla seva població.
-Producte nacional brut (PNB), que correspon al valor de béns i serveis produïts per un país (PIB), del qual s'ha restat la part generada pels estrangers presents al país i s'hi ha sumat la part generada pels ciutadans del país a l'estranger.
-Índex de preus del consum (IPC). Amb aquest indicador es valoren els preus d'un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida: aliments i begudes no alcohòliques, vestit i calçat, habitatge, parament de la llar, sanitat i ensenyament, transports i comunicacions, esbarjo i cultura, etc.
-Inflació: És l'augment dels preus dels productes.
-Dèficit públic: És l' excés de la despesa d'un Estat per damunt dels ingressos.
-Deute públic: És el conjunt de deutes que l'Estat manté amb els particulars o altres estats.
5.2 Els indicadors socials
Es tracta d'una sèrie de dades que ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidència directa sobre la població, i que reflecteixen situacions reals de riquesa o pobresa d'un país. Se centren tant en aspectes demogràfics com educatius, sanitaris, mediambientals i socials. Alguns d'aquests indicadors són la taxa de mortalitat infantil, esperança de vida, l'índex d'escolarització, la taxa d'alfabetització, el nombre de metges i llits d'hospital. Per cada 1.000 habitants, i la despesa pública en salut, educació i recerca. Alguns índexs agrupen diverses variables, com és el cas de l'índex de desenvolupament humà (IDH).
